ELIMINACIÓ D’AL·LÒCTONES.

Atenció! …ehem… mes de juliol, 7:30 del matí, 30º a l'ombra, per entre les dunes de la Devesa i sobre les bótes polsegoses avancen nou dones i dos hòmens. Cantimplora al coll, aixada al muscle, comencen les labors d'eliminació d'al·lòctones que es troben a la zona d'actuació del projecte: Carpobrotus edulis (Ungla de lleó) i Agave americana (Piteres).

La infatigable Brigada Life ataca novament: prepareu-vos, a per ells!!!. A més de les aixades, tisores i bosses per a depositar la planta eliminada, Josep s'encarrega els primers dies de l'eruga que farà el transport des de les dunes fins al vehicle que les portara al contenidor ubicat a un punt fix de la Devesa.

Les taques de Carpobrotus s'estenen a vegades i aconseguixen fins a 30 metres de llarg i d'amplària semblant; es comença per descarregar la planta a tisora o manualment (tot estirant des dels extrems cap a dins (és mes eficaç que l'aixada ja que talla mes netament i impedix que les fulles queden soterrades i disseminades, tal com ocorre si arriben a aconseguir fins a 6 metres (i açò sense poder extraure-les en la seua totalitat).

Però… un moment mon Dieu!!! Cauen ja els 40º, aigua no ens en queda, paüra! Més de sobte… s'alça una veu no vos abellix un xocolate ben calentet amb xurros acabats de fregir? La invitació de Josep arranca les rialles i atenua els rigors de la canícula.

Seguim! Una vegada eliminada la mata procedim a un rastellat per a evitar que queden restes que podrien donar lloc a una nova planta.

Menció d'honor mereix el nostre amic “el tio escorpionet” i la seua nombrosa parentela que tenen a bé triar com a primera residència les mates del Carpobrotus. Ens han espantat, ens han picat (a Mayte) i en el súmmum de la familiaritat ens ballaven la tarantel·la sobre mantes morellanes,  ja veus tu, pareixien...lagarteranes!!!.

En fi, arribem al Casal d´Esplai, on reina la dinastia Agave (piteres per als del terreny) al contrari que el Carpobrotus que apareix pràcticament per tota la zona, i es troba sobretot per la part sud.

Al crit d'avant que són baixets i covards!!! (menys d'un metre) al llarg de diversos dies ens hem batut fins a aconseguir la batalla final. No ha sigut necessari utilitzar maquinària especialitzada donat que són exemplars xicotets, l'aixada n’ha sigut prou, encara que com en el cas del Carpobrotus la longitud i la profunditat de les seues arrels fan impossible l'eradicació total dels dos.
Han sigut necessaris 6 contenidors amb una capacitat cada un de 16 metres cúbics per al transport a l’abocador d'estes dos espècies.
Un moment que encara no acabem!!!.
Hem comptabilitzat algunes picadures de vespa a Mª Angeles (la seua generositat ens va salvar a la resta). Un esglai a Ruth per part d'una descarada colobra bastarda. Alguna punxada que altra de pitera. Que bo!
Però sobretot la il·lusió del grup en un projecte que és de tots però molt més de la incombustible, imparable i invencible Brigada Life.

 >> Mes activitats>>