En general, des de principis del segle passat els ecosistemes amb ginebre marí han sigut pràcticament destruïts o profundament pertorbats. Depenent de l'època i el lloc, els factors que han intervingut de manera conjunta o separadament han sigut principalment: el desenrotllament urbanístic, les tales incontrolades, els cultius, les repoblacions amb pins, la invasió per espècies exòtiques i la construcció d'infraestructures de distinta classe.

A la Comunitat Valenciana, el ginebre marí és una de les espècies botàniques més amenaçades i està protegida per la legislació europea, nacional i autonòmica. Viu exclusivament a les àrees litorals les quals, en la major part, han sigut transformades en urbanitzacions.

Concretament a la Devesa de l'Albufera de València, les principals amenaces i causes que han provocat la regressió d'esta espècie són:

1-     La regressió de l'hàbitat. A causa de les transformacions urbanístiques dels anys 60-70 i, que l'arena dels sediments aportats pels rius queda retinguda dins els embassaments o als grans espigons repartits al llarg de la costa. Esta arena deficitària és la que la naturalesa empraria per al creixement i manteniment de la Devesa.

2-    Els incendis forestals. Estos es produïxen principalment durant l'estiu.

3-     La transformació dels hàbitats dunars. Açò és una conseqüència de les transformacions urbanístiques dels anys 60-70 que van provocar l'arrasament dels cordons dunars i la construcció de gran quantitat d'infraestructures.

4-     Fragmentació de l'hàbitat. Les poques zones on encara pot sobreviure estan disperses i a zones poc òptimes.

5-     Desproporció entre el nombre d'exemplars de cada sexe. Actualment tan sols el 25 % dels exemplars són peus femella.

6-     Reduïda població silvestre. Actualment la població natural està reduïda a 52 exemplars. Açò implica un empobriment genètic de l'espècie que en podria suposar l'extinció a la zona.

7-     Efecte de la rosada marina. A l'arrasar-se els cordons dunars durant la dècada dels 70, els contaminants atmosfèrics presents en l'esprai marí incidixen directament sobre la vegetació. Els exemplars afectats per la rosada marina es troben en un estat menys saludable, la qual cosa repercutix en un menor creixement, menor producció de llavors, segurament a estar més exposats a contraure altres malalties i probablement, ha sigut causa de mort en algun cas.

D'altra banda, quan un ginebrar es reduïx, els mamífers que dispersen les seues llavors (rabosots, teixons) no tenen prou àrea de campeig i desapareixen. Açò té un doble efecte. Per un costat les llavors de ginebre es dispersen amb major dificultat i, per un altre, al desaparéixer estos carnívors proliferen els conills que destruïxen grans quantitats de llavor i plàntules de ginebre.